Si llegiu això, és que el vostre fill potser és un d'aquell 92% d'estudiants què no saben que estudiar. 

 

Sabies que la manera com els estudiants decideixen els estudis acaba amb que el47% abandona la carrera universitàriai el19% ho fa el primer any? Qui és el responsable d'aquesta taxa d'abandonament terrible, només l'alumne?

 

A quantes reunions d'orientació a l'escola hi has participat?

​

La nostra experiència demés de 30.000 orientacionsens ha ensenyat que la decisió de què estudiar no és una cosa que hagi de decidir en solitari el teu fill/a amb només 15 anys, sinó que ha de ser un pla de família, on vosaltres els pares estigueu presents en la presa de decisions. No hi ha res més important per a un pare que assegurar el futur del seu fill.

 

El col·legi on va el teu fill, que segur que aplica el mateix sistema d'orientació de tota la vida, buscarà que acabi escollint una modalitat de batxillerat segons el seu expedient acadèmic. És bo en matemàtiques, que faci un batxillerat tecnològic. Ja està, així de fàcil?

 

Decidir un batxillerat comporta decidir unes optatives que ponderen a la selectivitat, per a uns graus i per a altres no, i això pot fer que no aconsegueixi la nota suficient d'accés a la universitat, i es quedi fora de la carrera universitària que li agradaria fer.

 

Els estudis són un pont a la professió.

El teu fill no està triant només què estudiar, sinó a què es dedicarà professionalment una part molt important de la seva vida. Si tries estudiar dret, estàs escollint ser advocat.

​

​